PLAYLIST :
1.
Definició: El Renaixement és un període cultural i
artístic, amb el qual acaba l'edat mitjana i comença l'Edat
Moderna. Naix a Itàlia i s'estén a tota Europa, aproximadament als
segles XV i XVI. El nom Renaixement s'utilitza en un doble
sentit:
Definició: El Renaixement és un període cultural i
artístic, amb el qual acaba l'edat mitjana i comença l'Edat
Moderna. Naix a Itàlia i s'estén a tota Europa, aproximadament als
segles XV i XVI. El nom Renaixement s'utilitza en un doble
sentit:
1)
Nou moviment artístic basat en el "renaixement"
de l'art clàssic. Reprenia els elements de la cultura
clàssica (Grècia i Roma). Ressorgiran antigues formes
arquitectòniques, motius formals i plàstics, antigues creences i
mitologia, història, etc. L'artista cerca la inspiració clàssica
recuperant les formes simples i les proporcions harmonioses.
Nou moviment artístic basat en el "renaixement"
de l'art clàssic. Reprenia els elements de la cultura
clàssica (Grècia i Roma). Ressorgiran antigues formes
arquitectòniques, motius formals i plàstics, antigues creences i
mitologia, història, etc. L'artista cerca la inspiració clàssica
recuperant les formes simples i les proporcions harmonioses.
2)
Renaixement cultural (amb l'humanisme ). Suposa la reactivació
del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'una
mentalitat medieval. Es va plantejar una nova forma de veure el món
i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les
ciències, revisant el teocentrisme i altres actituds medievals i
substituint-lo per un cert antropocentrisme.
Renaixement cultural (amb l'humanisme ). Suposa la reactivació
del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'una
mentalitat medieval. Es va plantejar una nova forma de veure el món
i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les
ciències, revisant el teocentrisme i altres actituds medievals i
substituint-lo per un cert antropocentrisme.
2.
L'entorn històric
L'entorn històric
A
finals de l'edat mitjana (s. XIII i XIV) es produeixen a Europa uns
canvis que anuncien l'aparició d'una nova era. Aquestes
transformacions prenen un ritme accelerat al llarg del segle XV, i
anuncien el pas de l'edat mitjana a la edat moderna:
finals de l'edat mitjana (s. XIII i XIV) es produeixen a Europa uns
canvis que anuncien l'aparició d'una nova era. Aquestes
transformacions prenen un ritme accelerat al llarg del segle XV, i
anuncien el pas de l'edat mitjana a la edat moderna:
Aquestos
canvis són:
canvis són:
A)
Econòmics: El ressorgiment del comerç i de la vida urbana.
La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, així com
cultural i artístic.
Econòmics: El ressorgiment del comerç i de la vida urbana.
La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, així com
cultural i artístic.
B)
Geogràfics: El descobriment d'Amèrica afavoreix una visió
més global i unitària del món
Geogràfics: El descobriment d'Amèrica afavoreix una visió
més global i unitària del món
C)
Socials / polítics: El feudalisme desapareix poc a
poc. Comencen a consolidar-se els estats europeus. Apareix la
burgesia com a classe social ascendent, conseqüència del comerç, i
l 'església es consolida com a una institució poderosa.
Socials / polítics: El feudalisme desapareix poc a
poc. Comencen a consolidar-se els estats europeus. Apareix la
burgesia com a classe social ascendent, conseqüència del comerç, i
l 'església es consolida com a una institució poderosa.
Apareixen
els mecenes: persones o institucions ( reials o eclesiàstiques )
que encomanaven i finançaven les obres i protegien els artistes. Els
més importants van ser la família Medicis a Florència (XV)i els
papes a Roma (XVI). Evidentment, també apareix l'art propagandístic,
al servei de la política, la religió, o els adinerats burgesos.
els mecenes: persones o institucions ( reials o eclesiàstiques )
que encomanaven i finançaven les obres i protegien els artistes. Els
més importants van ser la família Medicis a Florència (XV)i els
papes a Roma (XVI). Evidentment, també apareix l'art propagandístic,
al servei de la política, la religió, o els adinerats burgesos.
D)
Culturals: Apareix l'Humanisme
Culturals: Apareix l'Humanisme
Apareixen
les Universitats: la cultura passa dels monestirs a les ciutats.
les Universitats: la cultura passa dels monestirs a les ciutats.
Revalorització
de la ciència i l'estudi com a font de coneixement.
de la ciència i l'estudi com a font de coneixement.
Gutenberg
crea la impremta, afavorint moltíssim la difusió de la cultura
crea la impremta, afavorint moltíssim la difusió de la cultura
3.
La música renaixentista
La música renaixentista
Hi
ha una nova situació de la música i els músics al renaixement. El
naixement de la polifonia provoca un canvi de mentalitat, la labor
musical es torna intel·lectual, i apareix la figura del professional
dedicat exclusivament a la composició, el compositor, (igual que el
pintor o arquitecte), amb molt més reconeixement social que els
instrumentistes.
ha una nova situació de la música i els músics al renaixement. El
naixement de la polifonia provoca un canvi de mentalitat, la labor
musical es torna intel·lectual, i apareix la figura del professional
dedicat exclusivament a la composició, el compositor, (igual que el
pintor o arquitecte), amb molt més reconeixement social que els
instrumentistes.
Com
quasi tots els artistes, està al servei dels mecenes, i és la causa
de que gran part d'aquesta música siga religiosa (eren encomanades
per capelles, catedrals, o fins i tot el papa)
quasi tots els artistes, està al servei dels mecenes, i és la causa
de que gran part d'aquesta música siga religiosa (eren encomanades
per capelles, catedrals, o fins i tot el papa)
La
invenció de la impremta va possibilitar també la impressió de
partitures, i la seua difusió. La nova burgesia comença a adquirir
aquestes partitures i instruments domèstics, popularitzant molt la
música, encara que la gran majoria de la gent seguia sense tindre
accés.
invenció de la impremta va possibilitar també la impressió de
partitures, i la seua difusió. La nova burgesia comença a adquirir
aquestes partitures i instruments domèstics, popularitzant molt la
música, encara que la gran majoria de la gent seguia sense tindre
accés.
Comença a crear-se un repertori d'obres musicals, i els
primers compositors admirats, el primer del qual probablement siga
Josquin des Prez.
primers compositors admirats, el primer del qual probablement siga
Josquin des Prez.
Característiques
formals de la música del Renaixement:
formals de la música del Renaixement:
1.
Majoritàriament és música
vocal polifònica, per
a ser cantada a
quatre veus ordenades de més aguda a més greu
(soprano-contralt-tenor-baix).
Majoritàriament és música
vocal polifònica, per
a ser cantada a
quatre veus ordenades de més aguda a més greu
(soprano-contralt-tenor-baix).
Als
primers experiments polifònics medievals, les veus són totes
iguals, sense veus greus o agudes, però poc a poc evolucionen fins
aquest model clàssic, que dura fins l'actualitat a la música vocal.
primers experiments polifònics medievals, les veus són totes
iguals, sense veus greus o agudes, però poc a poc evolucionen fins
aquest model clàssic, que dura fins l'actualitat a la música vocal.
2.
La música religiosa conserva el llatí com a llengua oficial,
però la música civil vocal apareix amb força i utilitza les
llengües de cada país.
La música religiosa conserva el llatí com a llengua oficial,
però la música civil vocal apareix amb força i utilitza les
llengües de cada país.
3.
No hi ha una melodia principal, és un entramat de quatre
veus, cap més important que l'altra, és una música molt homogènia
i lineal.
No hi ha una melodia principal, és un entramat de quatre
veus, cap més important que l'altra, és una música molt homogènia
i lineal.
4.
Tampoc hi han canvis de matis (intensitat), no existeixen
encara els crescendos, diminuendos, fortes, pianos...
També en aquest aspecte és molt homogènia.
Tampoc hi han canvis de matis (intensitat), no existeixen
encara els crescendos, diminuendos, fortes, pianos...
També en aquest aspecte és molt homogènia.
5.
Apareix el compàs a les partitures, ja que tota la música al
renaixement te pulsació (no com el gregorià). Aquesta
pulsació també és indispensable per a poder coordinar les quatre
veus polifòniques. De totes formes, el ritme no esta tan present com
a èpoques posteriors.
Apareix el compàs a les partitures, ja que tota la música al
renaixement te pulsació (no com el gregorià). Aquesta
pulsació també és indispensable per a poder coordinar les quatre
veus polifòniques. De totes formes, el ritme no esta tan present com
a èpoques posteriors.
6.
Apareixen els antecessors dels instruments actuals i la música
instrumental, encara que la música vocal és la predominant
(mecenes)
Apareixen els antecessors dels instruments actuals i la música
instrumental, encara que la música vocal és la predominant
(mecenes)
AMPLIACIÓ
1.
Característiques generals de l'Art al Renaixement:
Característiques generals de l'Art al Renaixement:
Es
divideix en dos gran períodes:
divideix en dos gran períodes:
Quatrocento
(s. XV): El gran centre cultural va ser la ciutat de Florència. La
família Medici va exercir un paper fonamental com mecenes dels
artistes.
(s. XV): El gran centre cultural va ser la ciutat de Florència. La
família Medici va exercir un paper fonamental com mecenes dels
artistes.
Cinquecento
(s. XVI): El principal focus va ser la ciutat de Roma. Els mecenes
van ser els papas.
(s. XVI): El principal focus va ser la ciutat de Roma. Els mecenes
van ser els papas.
De
forma genèrica es pot establir les característiques artístiques
del Renaixement en tres:
forma genèrica es pot establir les característiques artístiques
del Renaixement en tres:
1.
La tornada a l'Antiguitat clàssica . L'artista s'inspira en les
obres d'art de Grècia i Roma, recuperant les formes simples i les
proporcions harmonioses. També es recupera de l'Antiguitat la
filosofia, antigues creences, els temes de mitologia, la història,
etc
La tornada a l'Antiguitat clàssica . L'artista s'inspira en les
obres d'art de Grècia i Roma, recuperant les formes simples i les
proporcions harmonioses. També es recupera de l'Antiguitat la
filosofia, antigues creences, els temes de mitologia, la història,
etc
2.
Nova relació amb la Naturalesa com a model a imitar o perfeccionar.
Aixi, la millor pintura és la que s'assembla més a la naturalesa
real, a la realitat científica. La ciència ajuda aconseguir aquesta
visió de la bellesa racional de l'art i lliberar-se d'actituds
medievals. L'evolució de la perspectiva i del realisme pot
entendre's com una visió matemàtica de la natura, què implic
l'aplicació de les lleis de la perspectiva lineal per a crear un
espai tridimensional en la pintura i l'escultura.
Nova relació amb la Naturalesa com a model a imitar o perfeccionar.
Aixi, la millor pintura és la que s'assembla més a la naturalesa
real, a la realitat científica. La ciència ajuda aconseguir aquesta
visió de la bellesa racional de l'art i lliberar-se d'actituds
medievals. L'evolució de la perspectiva i del realisme pot
entendre's com una visió matemàtica de la natura, què implic
l'aplicació de les lleis de la perspectiva lineal per a crear un
espai tridimensional en la pintura i l'escultura.
3.
L'actitud antropocèntrica (propiciat per l'humanisme): «l'home com
a mesura de totes les coses». L'ésser humà és el centre de les
representacions artístiques, canviant la temàtica religiosa de la
majoria d'obres medievals.
L'actitud antropocèntrica (propiciat per l'humanisme): «l'home com
a mesura de totes les coses». L'ésser humà és el centre de les
representacions artístiques, canviant la temàtica religiosa de la
majoria d'obres medievals.
També
a l'arquitectura es dona aquesta actitud: A més d'esglésies es van
construir tota mena d'edificis civils: palaus, ajuntaments, hospitals
o places públiques. Els pintors i escultors no van fer només obres
religioses, també retrats i composicions mitològiques.
a l'arquitectura es dona aquesta actitud: A més d'esglésies es van
construir tota mena d'edificis civils: palaus, ajuntaments, hospitals
o places públiques. Els pintors i escultors no van fer només obres
religioses, també retrats i composicions mitològiques.
2.
El pas de l'edat mitjana al renaixement a la
música: Naixement de la
polifonia
Als
últims segles de l'edat mitjana, gràcies a Guido d'Arezzo i altres
teòrics, naix l'escriptura musical. El cant gregorià, i tota la
música europea posterior, va lligada al naixement i perfeccionament
de l'escriptura musical.
últims segles de l'edat mitjana, gràcies a Guido d'Arezzo i altres
teòrics, naix l'escriptura musical. El cant gregorià, i tota la
música europea posterior, va lligada al naixement i perfeccionament
de l'escriptura musical.
Escriure
la música tenia varies conseqüències:
la música tenia varies conseqüències:
1)
Poder conservar la música per a la posteritat, i codificar un
repertori escrit sense comptar amb la memòria
Poder conservar la música per a la posteritat, i codificar un
repertori escrit sense comptar amb la memòria
2)
Al escriure els sons, la música segueix un camí de progressiva
complexitat, ja que es pot pensar, reflexionar sobre ella. Comencen a
aparèixer els primers compositors.
Al escriure els sons, la música segueix un camí de progressiva
complexitat, ja que es pot pensar, reflexionar sobre ella. Comencen a
aparèixer els primers compositors.
La
principal conseqüència d'aquesta complexitat és l'aparició de la
polifonia (dos o més melodies diferents a la vegada).
principal conseqüència d'aquesta complexitat és l'aparició de la
polifonia (dos o més melodies diferents a la vegada).
La
polifonia es convertirà en la principal característica de la música
occidental, i fonamental per a el que després denominarem música
clàssica.
polifonia es convertirà en la principal característica de la música
occidental, i fonamental per a el que després denominarem música
clàssica.
No
es sap exactament com va començar a practicar-se la polifonia:
probablement siga un descobriment accidental: quan xiquets i adults
(o xiques i xics) canten junts, es produïx de fet una polifonia molt
simple, ja que la veu de xiquets i dones és més aguda que la dels
hòmens.
es sap exactament com va començar a practicar-se la polifonia:
probablement siga un descobriment accidental: quan xiquets i adults
(o xiques i xics) canten junts, es produïx de fet una polifonia molt
simple, ja que la veu de xiquets i dones és més aguda que la dels
hòmens.
També
es produïx una polifonia accidental quan en un grup algú desafina i
canta la melodia a un interval constant per davall dels altres.
es produïx una polifonia accidental quan en un grup algú desafina i
canta la melodia a un interval constant per davall dels altres.
Segurament, els primers intents deliberats de polifonia són
exploracions d'eixes maneres espontànies de produir sons a distinta
altura.
exploracions d'eixes maneres espontànies de produir sons a distinta
altura.
Un
dels primers polifònics coneguts és l'organum, consistent a afegir
una melodia nova sobre la melodia gregoriana, a la qual seguix en
paralel a una distància constant (5a o 4a).
Aquest
organum paral·lel és molt antic, procedix d'un tractat del segle x.
La veritat és que quan es canta, té una sonoritat mes ben aspra i
primitiva per a l'oïda actual. No obstant, obri un camí nou a la
història de la música.
organum paral·lel és molt antic, procedix d'un tractat del segle x.
La veritat és que quan es canta, té una sonoritat mes ben aspra i
primitiva per a l'oïda actual. No obstant, obri un camí nou a la
història de la música.
Poc
després hi han diferents experiments i l'organum passa de ser
paral·lel a lliure. A aquest exemple una nota “bordó” es manté
mentre la superior fa melodies (melismes)
després hi han diferents experiments i l'organum passa de ser
paral·lel a lliure. A aquest exemple una nota “bordó” es manté
mentre la superior fa melodies (melismes)
Poc
a poc apareixent especialistes en aquest tipus de música, i naix el
concepte de compositor. Destaquen els compositors de Nôtre Dame
Leonin i Perotin (organum duplum,triplum, etc), que inicien el camí
de la polifonia fins a arribar a la culminació de la polifonia
renaixentista a quatre veus.
a poc apareixent especialistes en aquest tipus de música, i naix el
concepte de compositor. Destaquen els compositors de Nôtre Dame
Leonin i Perotin (organum duplum,triplum, etc), que inicien el camí
de la polifonia fins a arribar a la culminació de la polifonia
renaixentista a quatre veus.
Diferents exemples d'organum:
ORGANUM A DOS VEUS ( PARAL-LEL / LLIURE) ORGANUM MELISMÀTIC
ORGANUM TRIPLUM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada